Cpaniello’s Blog


Herois fotogràfics

Algú s’ha preguntat alguna vegada per què tenim un llegat gràfic i fílmic tan gran sobre la II Guerra Mundial?. Avui dia, conservem moltíssimes fotografies d’aquesta època gràcies a què uns homes van estar al lloc dels fets, arriscant la seva vida per immortalitzar escenes bèl·liques. Sens dubte, són veritables herois!. Sense aquestes imatges, hauria estat impossible tenir proves físiques del que va succeir durant la guerra.

Sabem amb total certesa que existeix més material gràfic i fílmic de la II Guerra Mundial que d’altres conflictes bèl·lics per la quantitat de llibres il·lustrats que s’han fet, documentals que s’emeten per la televisió, pel·lícules que estan en venta,… .

A finals de la I Guerra Mundial i principis de la II Guerra Mundial va nèixer el fotoperiodisme (conegut també com periodisme gràfic, periodisme fotogràfic o reportatge gràfic). És un gènere del periodisme que està vinculat a la fotografia, al disseny gràfic i al vídeo. Intenta posar l’ull de la càmera allà on hi ha una notícia. El fotoperiodisme s’ha desenvolupat especialment en conflictes polítics i bèl·lics, com ara la Guerra Civil Espanyola, la Guerra del Vietnam, la I Guerra Mundial i la II Guerra Mundial, entre d’altres.

L’etapa de màxima esplendor del periodisme gràfic es situa entre el període que va des del 1930 fins al 1950 degut als grans avanços tecnològics que va fer la fotografia de guerra. En la II Guerra Mundial els obturadors eren més ràpids per la qual cosa era possible aconseguir imatges en moviment. Els objectius de les càmeres eren més precisos. També van aparèixer noves lents de millor qualitat respecte a les existents. A més, el procés de revelat era més fàcil i pràctic comparat amb l’anterior.   

No obstant això, les fotografies i les filmacions de guerra encara tenien deficiències tècniques: excessius moviments de càmera, excessiu metratge, sobreexposicions, falta de continuïtat en les imatges, etc.

Van ser molts els fotoperiodistes o reportes gràfics que es van traslladar al camp de batalla per plasmar la cruesa de la II Guerra Mundial. Davant dels moltíssim fronts bèl·lics que estaven oberts era necessari augmentar el nombre de soldats. Per això, molts fotògrafs militars de combat van ser cridats per participar en la guerra, al mateix temps que havien de registrar-la. Van haver d’aprendre a ser autèntics soldats per sobreviure enmig del caos.

La II Guerra Mundial va comptar amb cèlebres reporters gràfics entre els quals destaquen Henry Cartier-Bresson, Robert Capa, W. Eugene Smith, entre d’altres.

Henry Cartier-Bresson:  henry-bueno6

   És d’origen francès. És considerat el pare del fotoperiodisme.   Va començar la seva carrera fotogràfica amb la Guerra Civil. Entre el 1944 i 1945 va fotografiar la liberalització de París.

 

Robert Capa:

robert-capa3   És corresponsal de guerra dels Estats Units. Va començar la seva carrera fotografiant escenes bèl·liques de la Guerra Civil i també fotografiant la situació de la població civil. Però realment es va consagrar com a fotògraf quan va plasmar el desembarcament de Normandia (1944).  

robertcapadiad1

Segons Capa, la fotografia consistia en “posar el cap, l’ull i el cor en un mateix eix”.

W. Eugene Smith:

És un dels millors fotògrafs del món. El seu primer gran treball el va realitzar com a corresponsal de la revista Life durant la II Guerra Mundial. Va cobrir la batalla de Saipán, de Guam i de Iwo Jima.  

gm_eugene_smith_027

Molts diaris i revistes de l’època van assolir credibilitat i reputació gràcies al material gràfic d’aquests reporters.

Per concloure, considero que la societat actual hauria de valorar el treball tan dur que van fer aquestes persones, ja que gràcies a elles mantindrem una etapa de la història fins a la posteritat.

Anuncios